El torneig, on hi participaren 32 seleccions, va tenir forts contrastos. Alguns equips considerats de segon i tercer ordre del futbol internacional van aconseguir excel·lents resultats, com els semifinalistes Turquia i Corea del Sud o la debutant selecció de Senegal que va quedar entre les vuit primeres, en canvi, alguns dels equips favorits van ser eliminats en la primera fase com Argentina, Portugal i França, en el que va ser la pitjor defensa del títol d'un campió de la Copa del Món, ja que només va obtindre un punt i no va marcar cap gol.
Això no obstant, la final de la copa va ser disputada per les dues principals potències en la història de la Copa del Món: Brasil i Alemanya. A Yokohama, Ronaldo va batre per dues vegades el porter Oliver Kahn, el que va permetre a Brasil obtindre el pentacampionat i convirtir a Sud-amèrica en el continent amb més títols en la història del torneig.
Un punt negre en el desenvolupament del campionat va ser el pobre paper dels àrbitres, acusats d'afavorir a la selecció de Corea del Sud en els enfrontaments contra Portugal, en l'últim partit de la fase de grups, i contra Itàlia i Espanya en vuitens i quarts de final, respectivament.
Antecedents
L'elecció de la seu de la Copa del Món de Futbol de 2002 es va realitzar en un ambient similar al de la Copa del Món de 1994. La FIFA desitjava que el torneig fora organitzat per un país sense tradició futbolística on poder incentivar el desenvolupament de l'esport i amb grans capacitats de sostenibilitat econòmica, essent Corea del Sud i Japó els favorits per organitzar-lo. Mèxic, que havia pensat a presentar-se, va retirar la seva candidatura i el Congrés Executiu de la FIFA va decidir per unanimitat la realització del torneig a tots dos països.
Per primera vegada el torneig es disputaria a Àsia i també per primera vegada s'organitzaria per dos països conjuntament. Això, va provocar tota una sèrie d'inconvenients deguts a la llarga rivalitat històrica entre ambdós països (principalment a causa de la invasió japonesa de la península coreana durant la Segona Guerra Mundial). Malgrat tot, amb el pas del temps, aquestes diferències van minvar. El torneig va ser dividit equitativament entre les 10 seus de cada nació, disputant el partit inaugural en la capital sud-coreana, Seül, i la final a la ciutat japonesa de Yokohama. La falta d'una infraestructura futbolística als dos països va obligar a fer una elevada despesa econòmica per a la construcció dels estadis. Dels 20 estadis, 18 van ser construïts especialment per al torneig.
Als tornejos classificatoris, hi va haver un rècord de participants inscrites. Les principals sorpreses van ser les eliminacions de Colòmbia, dels Països Baixos i de la República Txeca. Un dels principals fets al llarg de les rondes classificatòries va ser la major victòria de la història entre seleccions nacionals: Austràlia va superar per 31 gols a zero a la feble selecció de la Samoa Americana. Malgrat aquesta rotunda victòria, el combinat australià no es va poder classificar en ser derrotat per Uruguai en una eliminatòria de repesca.
Equips participants
Els següents 32 equips, agrupats per confederacions continentals, van participar en la fase final de Copa del Món de la FIFA Corea/Japó 2002™. França com a vigent campiona i Corea del Sud i Japó com a organitzadors estaven automàticament classificades, sense haver de jugar les eliminatòries prèvies. En itàliques, les seleccions debutants.
Per a la informació de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Món de Futbol 2002 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Món de futbol 2002.
Primera fase
Els equips dels grups A, B, C i D van jugar a Corea del Sud. Els dels grups E, F, G i H al Japó.