Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 es van celebrar el 10 de novembre de 2019 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat, i van donar peu a la XIV legislatura. Es van convocar un cop acabat el termini per a formar govern, fracassades les negociacions després del debat d'investidura fallit de Pedro Sánchez celebrat el mes de juliol.
La participació va ser menor que a les eleccions de l'abril del mateix any, amb una baixada d'un 1,89%.Pedro Sánchez va tornar a guanyar les eleccions tot i que va perdre 3 escons. El PP de Pablo Casado va recuperar 21 escons i es va mantenir com segona força tot i la pujada de 28 diputats del partit d'extrema dretaVox. La pujada d'aquests dos partits contrastà amb la forta caiguda de vots de Ciutadans, que va obtenir només 10 diputats i en va perdre 47, passant a ser la sisena força al Congrés. L'endemà, Albert Rivera va anunciar que dimitia com a president de la formació.
Sistema electoral
Per al Congrés dels Diputats s'elegeixen 350 escons segons la regla D'Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d'Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d'habitants. A Ceuta i Melilla se'ls assignen els dos escons que queden.
En aquestes eleccions, la distribució dels diputats del Congrés és la mateixa que en les anteriors del mes d'abril:
Per al Senat s'elegeixen 208 escons amb un sistema de llistes obertes en què els electors voten candidats individuals en lloc de partits. En els districtes electorals que elegeixen quatre escons, es poden votar fins a tres candidats; en aquells amb dos o tres escons, fins a dos candidats, i un candidat en el cas de les circumscripcions uninominals. Cadascuna de les 47 províncies peninsulars té assignats quatre escons. Pel que fa a les illes Balears i a les Canàries, les illes més grans (Mallorca, Gran Canària i Tenerife) elegeixen cadascuna tres senadors, i les més petites (Menorca, Eivissa i Formentera, Fuerteventura, la Gomera, el Hierro, Lanzarote o la Palma), un. Ceuta i Melilla elegeixen dos escons. El repartiment és, doncs, el següent:
En aquestes eleccions generals, a Catalunya, el bloc de partits independentistes (ERC, JxC i la CUP) guanyà per primer cop en vots i percentatge de vots i escons a la suma de partits contraris a sotmetre a referèndum el futur encaix de Catalunya amb l'Estat espanyol, en el còmput de les quatre demarcacions. Una circumstància que, fins llavors, només s'havia produït en les eleccions al Parlament i a les eleccions europees del mateix any.
Al País Valencià el bloc de la dreta (PP, C’s i Vox) es va imposar amb disset diputades al Congrés a la suma de PSPV i Compromís, que perdé un escó. Les anteriors eleccions del 28 d'abril donaven un empat entre la suma dels escons del Partit Popular, Ciutadans i Vox, i els del PSPV, Compromís i Unides Podem, amb setze diputades per a cada bloc. Amb una participació inferior, del 72,39% (74,92% en abril), Ximo Puig, president del PSPV, es mantingué amb 10 diputats, Unides Podem passà de cinc a quatre i l'aliança de Compromís amb Més País continuà amb un únic diputat, Joan Baldoví. La davallada de Ciutadans al País Valencià fou conforme a la viscuda a nivell estatal. La formació de Rivera passa de sis a dos escons i se'n beneficià el Partit Popular, amb 8 diputats, un més que en els comicis anteriors; i Vox, que irrompé com a tercera força política al territori, aconseguint més del doble de les parlamentàries que va obtenir a finals d'abril, passant de tres a set. Aquesta formació d'extrema dreta fou la llista més votada en 23 localitats del País Valencià, algunes municipis amb més de 20.000 habitants, com Crevillent (Baix Vinalopó), Algemesí (Ribera Alta), la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) o el Pilar de la Foradada (Vega Baixa).
A les Illes, Vox també duplicà la seva presència, passant d'un a dos diputats entre l'abril i novembre. Tot i ser la quarta força més votada a l'arxipèlag (la darrera entre les que aconseguiren representació, ja que Ciutadans perdé l'únic escó que tenia), totes quatre van quedà separades per un escàs marge de vots i es repartiren els vuit escons equitativament: dos per cap, entre el PSOE, PP, Podem–EUIB i Vox.
Congrés dels Diputats
Escrutini de les eleccions al Congrés dels Diputats