Es dedica principalment a l'ajuda de poblacions en situació precària i a les víctimes de conflictes, fams i catàstrofes d'origen natural. La seva experiència mèdica va començar a la guerra de Biafra (1968-1969) dintre del dispositiu de la Creu Roja. Aleshores no era sinó, en el marc de Creu Roja, l'ONG més governamental —encara ara— en què es podia actuar. L'assistència que MSF proporciona es basa únicament en les necessitats de les poblacions. L'anàlisi i l'acció de MSF estan lliures de qualsevol pressió política, econòmica, militar o religiosa.
A MSF no prenen partit per cap de les parts enfrontades en un conflicte. Vetllen pel fet que l'assistència beneficiï les víctimes, no els botxins. Però a MSF no assumeixen la neutralitat com un silenci còmplice en cas de violacions greus de drets humans o del Dret Internacional Humanitari.
Origen i objectius
El Groupe d'intervention médicale et chirurgicale en urgence ("Grup d'intervenció mèdica i quirúrgica d'emergència") es va formar l'any 1971 per metges francesos que havien treballat a la Guerra de Biafra, per donar ajuda i per emfatitzar la importància dels drets de les víctimes. Paral·lelament, Raymond Borel, editor de la revista mèdica francesa TONUS, havia creat un grup anomenat Secours Médical Français ("Alleujament mèdic francès") en resposta al Cicló Bhola de 1970, que va matar almenys 625.000 al Pakistan oriental (ara Bangladesh). Borel tenia la intenció de reclutar metges per donar ajuda a les víctimes de desastres naturals. El 22 de desembre de 1971, els dos grups de companys es van fusionar per formar Metges Sense Fronteres.
Actualment, compta amb més d'un milió i mig de socis, dos mil voluntaris treballant en programes humanitaris en setanta països i uns altres mil en tasques administratives. Prevé i tracta algunes malalties com la tuberculosi, la sida i la meningitis.
Carta Magna de Metges Sense Fronteres
Metges Sense Fronteres és una associació privada amb vocació internacional. L'associació reuneix majoritàriament els membres del cos sanitari i està oberta a altres professionals útils a la seva missió.
Tots subscriuen sobre l'honor els següents principis:
Metges Sense Fronteres aporta la seva ajuda a les poblacions en situació precària, a les víctimes de catàstrofes d'origen natural o humà i de conflictes armats, sense discriminació de raça, religió, filosofia o política.
En actuar en la més estricta neutralitat i imparcialitat, Metges Sense Fronteres reivindica, en nom de l'ètica mèdica universal i del dret a l'assistència humanitària, plena i sencera llibertat en l'exercici de la seva funció.
Metges Sense Fronteres es compromet a respectar els principis deontològics de la seva professió i a mantenir una independència total de tot poder, així com de tota força política, econòmica o religiosa.
Els voluntaris amiden els riscos i perills de les missions que compleixen i no reclamaran per a si mateixos ni per als seus afins cap compensació, excepte la qual l'associació sigui capaç de proporcionar-los.
↑Bortolotti, Dan. Hope in Hell: Inside the World of Doctors Without Borders (en anglès). Firefly Books, 2004. ISBN 1-55297-865-6.
Bibliografia
Elliott Leyton, Greg Locke: Touched By Fire: Doctors Without Borders in a Third World Crisis. McClelland & Stewart, Toronto 1998, ISBN 0-7710-5305-3.
Dan Bortolotti: Hope in Hell: Inside the World of Doctors Without Borders. Firefly Books Ltd, Richmond Hill 2006, ISBN 1-55407-142-9.
David Morley: Healing Our World: Inside Doctors Without Borders. Fitzhenry & Whiteside Limited, Calgary 2006, ISBN 1-55041-565-4.
Petra Meyer (Hrsg.): Schmerzgrenzen: Unterwegs mit Ärzte ohne Grenzen. Gütersloher Verlagshaus, Gütersloh 2008, ISBN 3-579-06979-9.
Kimberly S. Greenberg: Humanitarianism in the Post-Colonial Era: The History of Médecins Sans Frontières. In: The Concord Review. Vol: 13:2 (2002), The Concord Review Inc., Sudbury MA, S. 57–92.
Fox, R.C.: Doctors Without Borders: Humanitarian Quests, Impossible Dreams of Médecins Sans Frontières. Baltimore. Johns Hopkins University Press, 2014, ISBN 978-1-4214-1354-9.