Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | Horta Nord | ||||
Capital | Paterna | ||||
Població humana | |||||
Població | 73.488 (2023) (1.670,18 hab./km²) | ||||
Gentilici | Paterner, paternera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 44 km² | ||||
Altitud | 70 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Paterna | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Segona quinzena d'agost | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46980 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46190 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46190 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | paterna.es… |
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Burjassot, Benimàmet (València), Manises, Godella i Quart de Poblet (a la comarca de l'Horta; i amb Riba-roja de Túria, l'Eliana, Bétera i Sant Antoni de Benaixeve (al Camp de Túria).
El terme municipal de Paterna comprèn 40 km², sent de 13 km la distància màxima entre els seus extrems. L'altitud del municipi va des dels 50 fins als 140 m sobre el nivell del mar. El nucli principal de població se situa al marge esquerre del riu Túria.
Els primers indicis d'activitat humana en el municipi es remunten al neolític i l'edat del bronze, a causa dels jaciments d'esta època trobats en les partides de la Vallesa i "Despenyaperros".
Durant l'època ibèrica els nuclis anteriors van anar creixent, com es demostra en el poblat de la Vallesa, situat prop del riu Túria, on s'han trobat nombroses mostres de ceràmica ibèrica i de molins que s'utilitzaven per a triturar el gra.
En l'època romana, es pot començar a parlar del primer poblat situat en l'actual promontori en què es troba Paterna, ja que s'ha trobat un gran forn datat en el segle i que es dedicava a la producció ceràmica. Açò, unit als jaciments que demostren l'existència d'un vila romana del Baix Imperi, i la presència d'un aqüeducte en el terme municipal, demostren la importància que va tindre el lloc durant l'època. D'eixe període procedix la toponímia originària del poble, ja que el nom de Paterna procedix de la paraula llatina "paternus", el que fa pensar que el nom de l'assentament en aquella època va ser Paternal.
Durant l'època musulmana, Paterna aconseguirà certa esplendor econòmica, a causa del desenvolupament de la indústria ceràmica i manufacturera, l'expansió del cultiu de regadiu gràcies a la construcció de noves séquies i la introducció de nous cultius com l'arròs, la morera, etc. Així com a esplendor arquitectònica amb la construcció de la mesquita (actual església de Sant Pere) i la torre, utilitzada com a lloc d'observació i defensa contra invasions marítimes.
Ferran I de Lleó assetjà Balansiya en 1065 i aixecat el setge, vencé l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna durant la retirada.
Posteriorment amb la conquesta de València per part de Jaume el Conqueridor, Paterna, com diuen els cronistes es va rendir de manera pacífica a l'abril de 1237, i va ser entregada a la Família Luna, que va governar el poble durant els segles XIII al XV. Període durant el qual la ceràmica de Paterna es va fer famosa fins al punt d'aparèixer en nombrosos palaus de la noblesa europea. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.
Al segle xvi, el poble passa a mans del Duc de Sogorb, època en la qual la producció ceràmica es va reduir dràsticament, açò unit a la repressió pel moviment antisenyorial de les Germanies i posteriorment l'expulsió dels moriscos en 1609, va produir un deteriorament econòmic del que la vila no es recuperaria fins al segle xix.
Al segle xix, la població es dedicava exclusivament a l'agricultura, època en què es van construir gran quantitat de Coves per a l'habitatge, ja que no necessitaven quasi materials de construcció. A partir de la segona part del segle l'economia experimenta una recuperació gràcies a la construcció del ferrocarril i la canalització de les aigües, així com una expansió urbanística a causa de la immigració. L'Eixample de Paterna, o Eixample del Pala va ser projectat entre 1889 i 1892 per José Manuel Cortina Pérez, arquitecte municipal de la vila.
Ja en el segle xx, Paterna es va veure immersa en la Guerra civil espanyola des que els soldats i suboficials fidels a la República van impedir la presa dels quarters per part de les forces revoltades, fins que posteriorment amb la victòria dels nacionals el cementeri de Paterna es va convertir en lloc d'afusellament de republicans d'arreu del País Valencià. Hi ha més d’un centenar de fosses comunes, on es calcula que més de 2000 persones foren enterrades, des de l’any 1939 a l'any 1956. Dins el cementiri hi ha la fossa 114, considerada la fossa més gran del País Valencià, juntament amb la 126. La 114 també es anomenada la fossa de la cultura per la quantitat de prohoms que hi són enterrats. Sota la promoció de l’Agrupació de Familiars de Víctimes de la Fossa 115, amb una subvenció de la Diputació de València i el treball de la Universitat Autònoma de Madrid es varen exhumar i estudiar 144 víctimes entre el 2019 i el març del 2021. D'aquella recerca es conclogué que els condemnats eren afusellats en grups de 50, tenien les mans lligades a l'esquena, la majoria tenia un tret a curta distància i 21 persones foren identificades. Posteriorment, les restes de les víctimes, foren retornades als familiars i autoritats locals per a la seva re-inhumació.
Ja a partir dels anys 60, amb la creació del polígon industrial de la Font del Gerro i del flux migratori, es produiria un canvi enorme en el panorama econòmic, social i urbanístic, que ha portat en l'actualitat Paterna a ser un poble amb més de cinquanta mil habitants, amb diversos polígons industrials, un Parc Tecnològic, i zones residencials com La Canyada, Terramelar, La Coma, Mas del Rosari, Valterna…, respectant al mateix temps zones verdes com els boscos de la Vallesa.
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2012 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
3.509 | 3.781 | 5.042 | 6.353 | 10.008 | 11.724 | 16.951 | 22.944 | 34.425 | 42.855 | 47.498 | 54.560 | 57.343 | 59.043 | 67.356 |
Encara que l'economia paternera s'ha basat històricament en el sector primari: cereals, hortalisses i tubercles de regadiu primer, moreres després i Tarongers al final; i en el secundari: Indústries artesanals de ceràmica i seda primer i productes manufacturers després, en l'actualitat l'economia es basa en el sector terciari o de serveis, representat este al 56% de la població activa, enfront del 43% del sector secundari i l'1% de l'agricultura.
A més, Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Gerro, el Polígon Industrial l'Andana, el Parc Empresarial Tàctica, el parc Tecnològic de València, el Parc Científic de la Universitat de València, part de la Fira de Mostres de València i els centres comercials i d'oci de Carrefour Paterna i Heron city.
Les principals vies de comunicació de Paterna són:
El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 14 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 3 de Vox i 2 de Compromís per Paterna-Acord per Guanyar (Compromís).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Juan Antonio Sagredo Marco | 16.677 | 48,60% | 14 (+1) | ||
Partit Popular | Sara Palma Folch | 8.080 | 23,55% | 6 (+2) | ||
Vox | Joaquín María Alés Estrella | 4.541 | 13,23% | 3 (+1) | ||
Compromís per Paterna-Acord per Guanyar | José Manuel Millet Frasquet | 2.826 | 8,23% | 2 (-1) | ||
Altres candidatures | 1.832 | 5,32% | 0 ( -3) | |||
Vots en blanc | 353 | 1,02% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 34.309 | 100 % | 25 | |||
Vots nuls | 266 | 0,76% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 34.575 | 66,90%** | ||||
Abstenció | 17.100* | 33,09%** | ||||
Total cens electoral | 50.536* | 100 %** | ||||
Alcalde: Juan Antonio Sagredo Marco (PSPV) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots de PSPV) | ||||||
Fonts: JEZ Elx, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:
Candidatura | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |
PSPV-PSOE | 9 | 14 | 11 | 11 | 7 | 9 | 10 | 8 | 7 | 6 | 13 | 14 | |
AP / PP | 5** | 3 | 5 | 9 | 9 | 8 | 15 | 14 | 6 | 4 | 6 | ||
VOX | 2 | 3 | |||||||||||
UPV/Bloc/Comp | * | 0 | 0 | * | 2 | 6 | 3 | 2 | |||||
Cs | 4 | 3 | 0 | ||||||||||
PASIP/Podem | 2 | 0 | 0*** | ||||||||||
PCE / EUPV | 5 | 2 | 2* | 3 | 4 | 2 | 3 | 2* | 2 | 1 | 0 | *** | |
UV | ** | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 0 | ||||||
CDS | 3 | 0 | |||||||||||
MC | 1 | 0 | |||||||||||
AIVP | 2 | 0 | |||||||||||
UCD | 4 | ||||||||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior |
Des de 2015 l'alcalde de Paterna és Juan Antonio Sagredo Marco de PSPV-PSOE.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | José Enrique Bargues López | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Romero Valls Francisco Borruey Palacios |
PP PSPV-PSOE |
17/06/1995 22/01/1997 |
Dimissió/renúncia -- |
1999–2003 | Francisco Borruey Palacios | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Francisco Borruey Palacios | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Lorenzo Agustí Pons | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Lorenzo Agustí Pons María Elena Martínez Guillem |
PP PP |
11/06/2011 11/08/2014 |
Dimissió/renúncia -- |
2015–2019 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana |
Article principal: Ceràmica de Paterna
A partir de l'edat mitjana i fins al segle xvi, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica competint amb notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterrani i exposant-se en cases senyorials de tot Europa.
Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, pots de farmàcia pintades en blau i daurat i les decorades en verd i manganés. Les decoracions d'esta ceràmica són d'origen islàmic amb interpretacions tant per al món musulmà com a cristià, els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals, heràldiques, geomètrics o arquitectònics.
Els socarrats, fabricat a partir del segle xv és la peça més característica de la ceràmica paternera. Són peces de fang cuit de forma rectangular amb diversos motius que s'utilitzaven per a la decoració de ràfols, sostres i parets. Tota esta ceràmica es feia i es fa en forns àrabs que s'han mantingut en el temps de generació en generació de mestres terrissers.
Es pot visitar el Museu de Ceràmica de Paterna a la plaça del poble. Es tracta d'un museu inaugurat durant els anys 80 del segle xx, que analitza l'evolució de la ceràmica paternera.
A banda de la festa de les Falles que és celebrada en la setmana del 19 de març, La festa major de Paterna se celebra la segona quinzena d'agost en honor del Crist de la Fe, període en què se celebren esdeveniments com:
Al barri de La Canyada també se celebra la tradicional festa en honor de Sant Vicent Ferrer tots els dilluns de Pasqua, una setmana abans que a València. Consistix en dues representacions, una el diumenge de resurrecció al vespre i una altra el dilluns de Pasqua al matí. Un grup de xiquets representa en un escenari al carrer un dels molts miracles que segons la tradició popular va fer el sant valencià al seu pas per la rodalia de La Canyada. També hi ha una "mascletà".
A banda de la gastronomia típica valenciana, amb plats com la Paella, Arròs al forn o Fideuà, el dolç típic de Paterna és el Catxap, dolç de pasta fullada farcit d'una crema especial patentada per un dels forns de Paterna. Cal destacar també la tradició orxatera que hi ha al barri de La Canyada, sobretot per la rodalia de l'estació de metro, on trobarem orxateries i gelateries amb molta tradició, a les quals acostumava a anar el famós actor valencià Antonio Ferrandis.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paterna |