En principi el regne té un govern central limitat que és responsable d'un petit nombre d'afers determinats a l'Estatut del Regne dels Països Baixos. A la pràctica, aquest govern s'encavalca amb el dels Països Baixos. El cap d'estat n'és el monarca, que encapçala l'executiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors a Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els afers pertinents al regne inclouen:
Altres afers estan delegats als governs dels països constituents. Cadascun d'aquests països té la seva pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consisteix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les altres parts.
El Regne dels Països Baixos té un sol seient a les Nacions Unides i és membre de la Unió Europea. Tanmateix, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si bé hi disposen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de la Unió Europea.
El 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.
Després de la mort del rei Guillem III el 1890 la unió personal amb Luxemburg s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburg no permetia que una dona en fos Gran Duquessa per aplicació de la llei sàlica, mentre que els Països Baixos sí. Així, el títol de Gran Duc de Luxemburg anà a parar a una altra branca de la família Nassau, mentre que els Països Baixos entronitzaren la Reina Guillemina.
El 1949, després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses aconseguiren la independència. La Nova Guinea Neerlandesa romangué neerlandesa fins al 1963.
El 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acord amb el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fou abolida i substituïda per un nou lligam basat en la igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, essent els Països Baixos responsables de les seves política exterior i la defensa.